De vins pel Somontano

Les millors històries i vetllades, gairebé sempre es donen de manera fortuïta, es a dir sense haver fet masses plans ni preparatius. Fa uns dies en vaig passar una que, us ben asseguro mai oblidaré. Us ho explicaré detingudament a veure què us sembla.

Els noms que aquí apareixen son ficticis, ja que a part de la meva parella i jo, també hi havia uns amics als que no voldria delatar.

Em dic Gemma i el meu marit Marcel. Juntament amb la Cristina i el Joan, uns amics de fa força anys, fa un parell de setmanes  ens en vam anar a passar un cap de setmana de relax i vins, sense canalla a la zona del Somontano. Volíem passejar per la natura, banyar-nos al riu, visitar un parell de bodegues... en definitiva, desconnectar una mica de la rutina de cada dia, feina, nens i tot això.

El primer dia només arribar, ens vam dirigir a la caseta rural que havíem llogat per passar-hi la nit, per tal de deixar-hi les bosses i canviar-nos. Així ho vam fer. Ens vam posar roba esportiva, les botes de muntanya i cap a Alquezar, un bonic poble de muntanya d’on en surten diverses rutes del que ara n’anomenen trekking. Un cop allí vam fer una preciosa excursió seguint el curs del riu. Ens vam banyar en un parell de llocs, vam xerrar i riure molt... ens ho vam passar de conya.

Al migdia varem dinar fantàsticament en un restaurant de cuina d’autor, on evidentment ens van servir un boníssim vi de la zona. En acabar i aixecar-nos de taula tots notàvem les dues ampolles de criança que ens havíem begut.

Eren dos quarts de cinc i a les sis teníem concertada una visita a una bodega molt propera a la casa. Volíem canviar-nos i a tots ens aniria bé una dutxa per tal d’espavilar una mica. De tornada amb el cotxe fins la casa, tant la Cristina com jo ens vam adormir. El sol que feia i l’efecte de l’alcohol van ser mortals.

A l’arribar a la casa, com que només hi havia un bany, vam decidir de dutxar-nos per parelles (cadascú la seva, clar). Primer ens dutxaríem el Marcel i jo. Mentre no sortia l’aigua calenta, va començar dutxant-se ell, que li agrada l’aigua fresqueta.   Vaig adonar-me que m’havia deixat la llet corporal a l’habitació. Em vaig embolicar amb una tovallola i vaig anar a buscar-la. En passar per davant de l’habitació de la Cristina i el Joan, la porta estava ajustada i no em vaig adonar de res. Un cop al nostre dormitori, mentre buscava la crema dins la maleta, uns gemecs provinents de l’altra banda de paret, cridaren la meva atenció. –Carai!- vaig pensar –aquests no perden pas el temps-. Ja amb el body milk, em disposo a tornar al bany. En passar per davant de la seva porta, un impuls de curiositat m’obliga a acostar-m’hi i mirar per la petita escletxa que hi havia. El Joan estava assentat als peus del llit, mentre la Cristina oberta de cames, brincava sobre ell sense parar. De seguida vaig adonar-me que ella estava en ple orgasme. En pocs segons i després de uns continguts crits de plaer, van afluixar el ritme i es van deixar caure sobre el llit. Un cop estirada ella es va treure la polla de dintre seu. Estava humida i com la seva figa, encara regalimant de llet. Van ser uns segons molt intensos i excitants.

Sense fer soroll vaig tornar al lavabo i no li vaig dir res al Marcel. Em va fer vergonya. Això si, sense dir-li res em vaig agenollar davant seu i vaig començar a xupar-li la cigala com una boja. En el moment que la va tenir ben tiessa em vaig posar d’esquena a ell i me la va clavar fins dins. En un tres i no res em venia un gran orgasme. Estranyat em va dir –Ja t’has corregut??-. Sense ni contestar-li, em vaig apartar i un altre cop de genolls l’hi vaig tornar a llepar. Els seus gemecs eren cada cop més forts. Les venes de polla se li marcaven a més no poder i el capullo se li inflava encara més. Llavors es va escórrer sobre els meus pits. M’encanta sentir l’escalfor de la seva llet sobre meu i sé que a ell també l’hi excita molt. En Marcel encara flipa ara. De seguida vaig dutxar-me per tal de que ho poguessin fer la resta.

Un cop a la bodega ens van fer la visita per a nosaltres sols. La visita va ser molt entretinguda i interessant. Encara amb els efectes del vi del dinar, vam passar a una sala o ens farien un tast de diversos vins dels que produïen. Jo no sé els vins que vam arribar a provar. Fins hi tot el propietari de les bodegues anava entonat. Tots teníem la rialla fàcil, rèiem per qualsevol parida i entre riure i riure... copeta de vi. Va ser fabulós. Vam comprar un parell de caixes de vi i quan ens acomiadàvem del propietari, ens portà una altra ampolla i ens va dir  –Esta os la regalo yo y os la bebéis a mi salud-.

Si t’ho diuen així què hi has de fer, doncs? A veure’ns-la.

Menys mal que estàvem a pocs minuts de la casa, sinó ens haguéssim hagut de quedar al pàrking de la bodega, fins que baixés l’efecte de l’alcohol. En una botigueta del poble vam comprar una mica de pernil i formatge i ens en vam anar cap a la casa.

Tots anàvem més que “contentillos”. Ens vam posar al menjador i mentre continuàvem rient anàvem picant i bevent el vi que ens havien regalat.

La tonteria que dúiem a sobre ens va permetre parlar de coses, que a no ser per l’alcohol ingerit, segurament no haguéssim parlat mai i menys així, en grup.

En plena conversa la Cris va dir que amb “l’agobio” dels crios per casa, feia temps que no podia fotre un polvo tranquil·la i que ho enyorava. A mi no se’m va acudir res més que dir-li, “-Doncs abans de la dutxa bé que ho semblava...”-. Vaig parlar sense pensar, tots tres em miraven. Em volia fondre. Es va fer un silenci sepulcral. De sobte la Cristina es començà a petar de riure, em llençà els coixins del sofà i no parava de repetir-me –Què cabrona tia, què cabrona!!!!-.  Vaig explicar-los el que havia vist, llavors en Marcel va entendre el sobtat afer del lavabo.

Les converses eren cada cop més picantones. Amb el portàtil vam jugar a un joc d’adults , d’aquests d’internet. Era el típic de nois contra noies, que a mesura que vas fallant les respostes, vas perdent penyores. Els nois de seguida ho van perdre tot. No sé si és que les noies som molt més llestes o que ells van ser molt espavilats. Un cop despullats no tenien res més a perdre, pel que vam deixar de jugar.

La situació portava a parlar de temes sexuals, tipus “quin és el lloc més estrany on ho has fet?” “a nosaltres ens agrada això o allò”, “de joguines sexuals” ... tot amb força naturalitat i sense cap rerefons.

En un moment que parlàvem de sexe oral la Cristina va dir que ella estava convençuda que identificaria la cigala del seu home amb els ulls envenats (sempre i quan fossin de una mida similar, clar).  

Uns que sí, altres que no i com aquell que no vol la cosa, de seguida vam improvisar un “concurs” en mig del menjador. La cosa estava calenta. La tènue llum de mitja dotzena d’espelmes repartides per la sala ens permetia percebre els nostres cossos, a la vegada que ens donava la intimitat que requeria la situació. Cal dir que mai abans m’ havia trobat en res semblant i m’hi jugaria el que fos, que cap d’ells tampoc.

La primera prova va ser per a la Cristina. Amb els ulls coberts, tenia pocs segons per esbrinar de qui era la cigala que tocaria amb una mà. Primer va tocar la del Joan i després la del Marcel. La veritat és que aquella vegada ho va fer amb certa prudència, com aquell que hi posa tots els sentits per identificar-ho i efectivament la va encertar. Després va ser el meu torn. Vaig tocar una polla i després l’altra. Estava convençuda de quina era cadascuna, però no ho vaig dir. Aquell joc m’estava excitant més del previst i vaig voler aprofitar-ho. Confesso que de vegades he tingut la fantasia sexual de tenir dos virots entre les mans i tot i no veure’ls sabia que llavors els tenia al meu costat. Vaig demanar que “per sortir de dubtes” volia agafar-les a la vegada, una amb cada ma. Al moment em trobava assentada al sofà, amb dues polles dures com el ferro entre les meves mans. El meu cony s’humitejà al moment. Vaig sentir l’impuls de començar-les a masturbar, l’excitació em corria per tot el cos i de sobte -Temps!!! No et passis tia, deixa alguna cosa pels demés!!!-. Vaig para a l’instant: -La de la dreta és la del Marcel- vaig dir dissimulant.

Segona prova: Identificaríem les polles només amb la boca!!! La veritat és que això ja em feia més pudor. Una cosa és tocar una cigala que no és la “teva” i una altra és fótre-te-la a la boca pensava jo, però vaig seguir jugant.

Amb els ulls de nou tapats i les mans agafades a l’esquena, en Marcel li acostar la polla a boca. Ella va començar passant-hi la llengua de dalt a baix, després li reseguia el contorn del seu capullo amb la punta de la llengua, fins a posar-se’l tot dins la boca i llepar-lo com si fos un caramel. Se la menjava sencera. Sincerament, ja no se li veia aquella prudència mostrada en la primera prova. Potser la meva desinhibició anterior l’havia fet reaccionar  Després va fer el mateix amb l’altra polla. S’estava fotent les botes. Aquesta vegada no la va endevinar.

Ara em tocava a mi. Em va costar una mica posar-m’hi, però ho vaig fer. En Marcel es va donar conte de la meva timidesa i va fer una petita trampa. En posar-me-la a la boca va fer uns repetits moviments tensant i destensant el membre per tal que el pogués identificar. Evidentment la vaig encertar de seguida. L’excitació m’havia baixat una mica.

Vam decidir de fer una tercera i última prova. Havíem d’identificar l’autor d’un cunnilingus i aquesta vegada era jo la primera. Em vaig deixar caure sobre el sofà i de seguida vaig notar com una llengua, amb molta suavitat, començava a recórrer els meus llavis vaginals. Buscava l’embocadura del meu sexe humit. La meva excitació tornava a augmentar. Em mossegava els llavis, em reprimia. Sabia que diversos ulls m’estaven mirant i no volia deixar-me anar com abans. Podia sentir les seves mirades, com els seus ulls es clavaven en mi i això m’excitava encara més. Em sentia bruta, marrana, exhibicionista.... -Sí, i què!- pensava-,i això m’excitava i molt... Havia perdut el món de vista i amb l’excitació i el plaer que sentia, no era capaç de reconèixer qui me l’estava menjant. Un breu descans i... canvi de llengua. Aquesta va començar de la mateixa manera, recorrent el meu tall de dalt a baix, però de seguida va anar a buscar el meu punt feble i me’l llepava com ja sabia. La vaig reconèixer de seguida. El molt cabró sap com fer-me gaudir, sap com fer-me cridar de gust. No em vaig poder aguantar. Una escalfor corria dintre meu. A l’instant començo a sentir un orgasme intens, que des de l’interior del meu cony s’escampa per tot el meu cos, sense deixar cap centímetre d’aquest absent de plaer...­ -AAhhhhh!!!! -collons quin orgasme. Tot i reprimir-me els meus crits i esbufecs van ressonar pel menjador.

En destapar els ulls em vaig adonar del que havia provocat. Les meves fantasies eren del tot encertades. En Joan tenia la seva polla entre les mans, mentre que la Cristina no parava de refregar-se les parts amb una mà i magrejar-se els pits amb l’altra. Els ulls se’ls sortien d’orbita. No va calgué que la Cristina fes la seva “prova”. Allí mateix es van posar a follar com animals. En Marcel i jo vàrem fer el mateix. Recolzada sobre la taula en Marcel em penetrava salvatgement sense parar. La seva mirada era de desig, de gust, de posseït pel plaer... El vaig empènyer per què s’estirés a terra i vaig posar-me sobre seu. Agafant-li fortament les mans contra el parquet, vaig cavalcar-lo com un búfal de rodeo. A la vegada que em penetrava profundament, els nostres pubis xocaven violentament. Al nostre costat, en Joan follava la Cristina per darrera. Els seus cossos estaven amarats de suor. La respiració d’en Marcel, al igual que la meva, es va accelerà. Un nou orgasme meu, acompanyava al del Marcel. Va cridar com mai l’hi havia sentit fer. Es movia com una fera posseïda. Em deia –Més, més, folla’m més!!!-. Podia sentir com els nostres fluxes es barrejaven dintre meu. –Mmmm, quin gust-. Estàvem rebentats. Amb la intensitat de les nostres corregudes, no ens havíem adonat que els nostres amics també havien obtingut el seu premi.

Silenci absolut. Només se sentien respiracions accelerades i esbufegades de cansament. Als pocs minuts, ens vam aixecar i amb un simple -Bona nit, fins demà, cadascú va anar-se’n a la seva habitació a descansar. L’endemà no va haver-hi cap comentari al respecte. No sé si per vergonya, per por o per què... no ho sé exactament, no en vam parlar més en tot el dia. El viatge de tornada va ser tranquil. El partit del Barça per la radio va servir-nos per fer veure que prestàvem atenció al comentarista i així no dir gran cosa, però crec que cap de nosaltres tenia el cap en el futbol. Més us diré, no sé ni amb qui jugava.

Des d’aquell dia no ens hem tornat a veure, però la setmana vinent hem quedat per anar al cinema amb els crios.

Ja us explicaré.

Gemma